Bon dia. El passat dijous 1 de desembre vaig fer amb el meu grup l'exposició sobre un tema, que és "Els prejudicis". I per acompanyar-la, vam fer un curt. L'exposició, per la meva banda, va ser desastrosa. Vaig començar una frase i, per poder seguir, vaig començar a llegir del paperet que portava. Quan ja creia que havia acabat, el Sr. Garreta em va dir que ho repetís, que ho fes amb més claredat i SENSE PAPER. Aquell moment ho vaig passar fatal. Vaig tornar a començar la meva part, però se m'havia oblidat tot, cosa que va provocar que seguís llegint del paperet. I a continuació ho vaig haver de fer una altra vegada. Total: 3 VEGADES. I de mal en pitjor. En definitiva, em vaig sentir tan ridícul... Després del vídeo, per acabar-ho d'adobar, en Garreta em va dir que expliqués per què havíem triat aquest tema dels prejudicis. En aquell instant, vaig pensar: "Sóc un pringat". I com que jo ja no ho podia fer pitjor, vaig dir el primer que em va passar pel cap. El que més em va "agradar" va ser el seu comentari final: "S'ha entés més això que acabes de dir que no pas el que has explicat abans".
La meva conclusió: és molt fàcil dir: "que la vergonya se us envagi, tothom ho ha de fer igual, no passa res, bla bla bla...". Jo faig el que puc, m'ho he treballat molt, m'havia preparat la meva part i me la sabia molt bé, però en aquell moment els nervis em van vèncer. Pel que fa al vídeo no sé com l'avaluaran, però jo no sóc un expert en filmar i tampoc sóc ni m'agrada ser actor. Torno a repetir que jo m'esforço en perdre aquesta vergonya, però no hi ha manera. I a qui no li agradi doncs, mira, ho sento per ser així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario